Darrerament he sentit la inquietud d'expandir la meva part creativa, més enllà de la carcassa de cantant d'opera, donat que també sóc llicenciada en Belles Arts i m'encanta tant la vessant interpretativa de la nostra professió.

Durant tots aquests anys com a professional he volgut ser com una esponja i he buscat superar les meves limitacions en tots sentits. A nivell vocal vaig entendre i aplicar un mecanisme efectiu que em permetia atravessar una altra dimensió que és la que més m'ha fascinat aquests darrers anys, la actoral. He observat tot el què he pogut tant de l'activitat operística i els seus processos, com del teatre o del cinema i he desenvolupat les meves estratègies.

Com a públic m'interessen els espectacles que no es queden en la part literal i en quan als intèrprets , m'interessa un cantant tècnicament solvent, però que sobretot sigui actor/actriu i que estigui viu, que intenti fer màgia; per mi és imprescindible i innegociable intentar anar més enllà de la dimensió purament musical.

Amb aquest vagatge i inquietuds i amb l'afegit de la meva altra formació artística he fet una incursió en la direcció d'escena que ha estat un treball titànic i estressant però també d'una satisfacció inmensa. No només el resultat ha estat enormement satisfactori veient la reacció del públic, la implicació interpretativa dels cantants així com les persones concretes que em feien saber com els havia arribat i agradat la proposta, sinó també en el sentit de poder donar sortida i treure a la llum uns coneixements que s'han anat gestant amb el temps i que eren més dels què jo mateixa creia tenia.

Era imprescindible, a nivell personal, poder fer aquest exercici de treure fora aquesta dimensió creativa tant important, tant com la part de cantant que he fet fins ara i que espero seguir fent molt de temps.

Si aquesta nova vessant seguirà? No vull tancar-me a res; m'apassiona tant el cant com la vessant escènica.

​​