Darrerament he sentit la inquietud d'expandir la meva part creativa més enllà de la carcassa de cantant i aquesta vessant l'he encarada amb el màxim respecte a la professió en totes les seves dimensions i amb molta autoexigència per oferir els millors resultats..
 

Per això, per encarar la proposta, primer hi ha una feina prèvia d'estudi profund de l'obra, quina és l'acció evident i la més subtil o no tant visible, així com els possibles discursos implícits, per així trobar coherència entre l'obra representada i la pròpia visió d'aquesta.
 

En quant a la part escenogràfica al ser llicenciada en Belles Arts, m'he servit de la meva formació tant en arts plàstiques, disseny i fotografia.
 

Per una altra banda, durant tots aquests anys com a professional en el món de l'òpera he volgut ser com una esponja i he buscat superar les meves limitacions en tots sentits. A nivell vocal vaig entendre i aplicar un mecanisme efectiu que em permetia atravessar cap a una altra dimensió que és la que més m'ha fascinat aquests darrers anys, la interpretació i he observat tot el què he pogut tant del gènere operístic en els seus processos, així com del teatre, cinema o fotografia, mitjans en els quals havia fet petites intervencions prèviament i que, juntament amb l'experiència acumulada, m'han permès desenvolupar estratègies per ajudar i potenciar l'interpretació dels cantants.
 

I com que, com  a públic, m'interessen els espectacles que no es queden en la part literal, en la direcció he volgut jugar amb les metàfores i afegint capes de significats sigui amb recursos visuals com ara utilitzant (escenografia, objectes o llums) o mitjançant accions, matisos, detalls... I intento que el cantant vulgui i pugui ser actor/actriu (la qual cosa també ajuda la part vocal) i que sobretot estigui viu, amb energia, sent innegociable intentar anar més enllà de la dimensió purament musical.

​

Amb aquest vagatge i inquietuds, la primera incursió en la direcció d'escena ha estat un treball titànic i estressant però també d'una satisfacció inmensa. 

Era imprescindible, a nivell personal, jugar també aquesta dimensió creativa tant important... Tant com la part de cantant que he fet fins ara i que espero seguir fent molt de temps.