TOSCA de G. Puccini
Teatre de Sarrià, abril 2026




Fotos: Quim Batlle
Reflexions sobre la producció de TOSCA de la qual s'han fet 6 funcions pràcticament plenes i amb gran rebuda per part del públic.
Fa un parell de temporades vaig col.laborar amb el director Paco Rodríguez i la Orquestra Filarmònica del Mediterrani protagonitzant Cavalleria Rusticana. En aquell moment vaig comentar-li al Paco, de passada, que tenia ganes de provar la direcció escènica...
En un inici pensava més aviat en simplement ajudar a que el cor i els cantants es moguessin i actuessin amb sentit a l'escenari. Quan al cap d'uns mesos, el Paco em fa fer oficialment la proposta de TOSCA per la temporada 2026, em vaig adonar que la implicació seria molt més gran suposant també dissenyar l'escenografia, vestuari, etc.
No tenia experiència en cap d'aquestes disciplines però em vaig llençar a la piscina i pel camí em vaig adonar que degut a la meva cultura visual (per la meva formació en Belles Arts i disseny) sumada a tot l'après en la meva activitat com a cantant a diversos teatres i produccions de tota mena, podia potser portar-ho a terme. Però tenia clar que si m'hi posava havia de fer una feina amb nivell encara que els recursos i el temps fossin extraordinariament limitats.
Així, ja amb mesos d'antel.lació vaig començar a rumiar tot plegat, després comprar materials i finalment la realització de l'escenografia. Pel muntatge al teatre si que vaig comptar amb la inestimable col.laboració de l'Alex Báscones així com el tècnic del teatre Toni Rejano amb els quals vam dedicar moltes hores a ajustar tots els detalls). Volia que aquesta escenografia, obligadament senzilla i molt econòmica, comptés amb materials interessants, suggerents, que reforcéssin idees i, junt amb les llums (una altra part nova però que m'ha encantat poder jugar), creéssin atmosferes i "parlessin" per explicar el drama, el subtext d'aquesta obra mestra de Puccini que és TOSCA i que com totes les grans obres té absoluta vigència i capacitat d'interpel.lar-nos en el context d'avui dia.
Així doncs, al primer acte hem tingut una església amb materials translúcids que ens permetien veure la gent abans d'entrar i sortir, com per exemple a Tosca exclamant "Mario, Mario" i en el qual es projectaven el.lements com ara un dibuix inicial de Sant'Andrea della Valle trencada i en negatiu (metàfora d'un moment i una societat trencada, en guerra, conflicte, en disarmonia i persecució política) que enmarcava l'entrada del primer personatge que apareix a l'obra el represaliat Cesare ANGELOTTI. L'atmosfera canviava amb la cúpula, en una gama de grisos, durant la resta de l'acte excepte quan entra TOSCA en què passava a color i a l'ària "Recondita Armonia"; un manifest i una meditació de MARIO, pintor idealista, amb idees revolucionaries que a mi em transporten a la filosofia de Plató i Aristòtil on la bellesa i l'armonia s'assimilaven al bé... En contraposició a la destrucció que implica la guerra, els ideals de MARIO CAVARADOSSI, tant artístics com politico-socials es reflecteixen en aquesta ària on el concepte d'ARMONIA agafa no només una dimensió artística sinó també vital i, sabent el pensament polític del protagonista, jo entenc que també social; el seu ideal no només és l'armonia en l'art sinó l'harmonia extrapolada a un nou ordre social. Durant aquesta ària de MARIO diverses imatges de la proporció àurea apareixien intercalades amb les d'una dàlia color lila (curiosament la dàlia també en el seu creixement segueix, com gran part de l'ordre natural, l'espiral de Fibonacci) amb la qual he volgut evocar la seva estimada TOSCA (que a més es diu FLORIA). Tenim doncs ideals estètics, ideals socials i ideals amorosos, en una assimilació que a mi em transporta als ideals explicats en la filosofia de Plató i Aristòtil. I com tots els detalls sumen, encara que gran part del públic no ho veiés, per mi tenia molt sentit que MARIO entrés a escena portant un llibre de "La Poetica" d'Aristòtil juntament amb una revista amb la seva estimada TOSCA a la portada.
L'obra de Puccini és tant genial que després entra TOSCA (i la projecció canvia a color) amb una música que ja expressa el somni d'amor i si, els dos, TOSCA i MARIO, es complementen a la perfecció... Visionaris, somniadors, aspiren i anhelen, en un moment fosc, que algún dia la utopia es realitzi en el pla físic. Però aquest somni, aquesta armonia té el seu contrapunt que és el Barone SCARPIA, personatge que encarna la destrucció que amenaça aquests ideals.
I com sabeu, el primer acte acaba amb el conegut i espectacular TEDEUM. En aquest cas, amb la cúpula gris girant, avançant com avança la destrucció, la foscor, i amb el conegut apoteòsic final en què PUCCINI crea de manera genial i simultània un èxtasi religiós en el poble i un èxtasi sexual en SCARPIA.
En el segon acte, la il.luminació i els materials prenien encara més protagonisme per reflectir la crueltat, la fredor del depredador que és SCARPIA, i tot allò que representa, no en va ens trobem en el seu despatx. Buscava el.lements durs, metal.litzats, un mur que es breument es tornava translúcid i que permetia que SCARPIA forcés a TOSCA a mirar les tortures patides per Mario. Tot això sumant el.lements d'atrezzo per ajudar a tenir un SCARPIA malvat però polièdric, complex i real, buscant crear una atmosfera de devastació anímica per preparar el conegut "vissi d'arte" de TOSCA on la penombra envaeix l'escenari mentre SCARPIA al fons fuma tranquil.lament un cigarret.
Al tercer acte durant la seva llarga introducció he volgut obrir l'acció fora l'escenari aprofitant els balcons laterals. A través d'això veiem el.lements quotidians com un canvi de guàrdia dels soldats, una ruta de vigilància o un "pastore" que ven uns entrepans als soldats jugant amb la il.luminació dels lots i fent entrar d'aquesta manera al públic dins l'acció.
Ja quan obrim el teló seguim amb la rutina sinistra dels sicaris de registrar el mort que veiem a l'escenari, fotografiar-lo, netejar el terra i esperar la següent víctima que serà MARIO que entrarà pel fons de platea aprofitant la llarga introducció musical.
A l'aria de "E lucevan le stelle", veiem la crueltat que ha patit MARIO, el qual entre penombra, recolzat als murs esquerdats de formigó, s'acomiada de la vida recordant l'amor i els bells moments viscuts amb TOSCA.
Quan finalment entra TOSCA amb el salvaconducte per uns moments els dos personatges tornen a SOMNIAR un futur. I això és molt important.
Ara MARIO l'idealista d'idees modernes i revolucionaries i TOSCA, la que té la visió, el somni d'amor, els dos artístes, tornen a tenir una esperança. I tot i que TOSCA no semblava posicionada políticament, tot i així ha sigut víctima de la violència i ha sigut amb el motor de l'AMOR i la seva valentia que ha matat SCARPIA i ha aconseguit un tracte per escapar.
Després de tot el què han hagut de passar, ara els dos amants es projecten en un futur amb una visió amorosa i espiritual que encara esperen manifestar. El seu duet final ho expressa clarament... Els ulls de TOSCA és a través d'on és revel.lada la veritat i el color a MARIO "vedrò nel occhio tuo rivelatore" i TOSCA diu que s'uniràn a les esferes celestials "congiunti alle celesti sfere dileguerem", flotant com núvols lleugers (com lleugers i el.levats són els seus ideals) per acabar en uníson "Trionfal, di nova speme l'anima freme in celestial crescente ardor... Ed in armonico vol l'anima va a l'estasi d'amor". Genial altra vegada l'obra de PUCCINI i reconnectant a les idees filosòfiques plantejades a l'inici i que ara agafen una dimensió espiritual colpidora.
El contrast amb l'assassinat de MARIO hem volgut que sigui màxim... Un xoc bestial amb la realitat de la crueltat que és capaç de vegades l'esser humà amb un tret a boca de canó.
El suicidi de TOSCA serà el seu últim acte de valentia robant l'arma a SPOLETTA i llançant-se al buid amb decisió i un joc de llums final que empodera altra vegada a la nostra protagonista.
En quant a la direcció actoral he buscat sortir dels recursos automàtics que fem servir moltes vegades els cantants. A pesar del poquíssim temps d'assajos hem intentat que tots els moviments tinguéssin una justificació, anar més enllà i buscar en cada personatge molts més colors i matíssos. I estic feliç perquè tots els cantants, no només ténen unes veus fantàstiques i canten molt bé, sinó que sobretot s'han fet seus el personatges, els han fet creixer, s'han entregat i han sigut els actors que jo vull veure a l'escenari i que em fan vibrar i han fet vibrar el públic que ha omplert el teatre tots aquests dies. Gràcies edtimades Laura del Río i Núria Vilà per deixar-vos envaïr per la passió de TOSCA, Nacho Guzmán i Facundo Muñoz per fer creïble l'idealista i compromès MARIO i Jorge Tello pel teu contundent i polièdric SCARPIA... Heu estat fantàstics, heu omplert els personatges amb energia i passió que ha arribat absolutament al públic que ha respost amb llarguíssimes ovacions com us mereixeu per la vostra gran feina. Gràcies per confiar en mi, i seguir-me en les meves idees!! M'heu fet molt feliç!
I no podem oblidar els personatges "secundaris" que són també molt importants i també difícils. Els hem treballat molt, hem buscat un registre per cadascú i també han crescut moltíssim... Ha sigut un autèntic plaer comptar amb tres cantants molt joves que han posat molt entusiasme i amb els dies han anat enriquint i afegint detalls als seus rols; Arnau Segura (Angelotti, Sciarrone), Ot Oset (Sagrestano, Carceller) i Joan Urpí (Spoletta). Bravo nois!!
També hem tingut al Marc Franco fent de Roberti, així com el Jordi Caparrós fent de soldat. I tota la entrega del cor @projectopera_amb la Marina Pérez al capdavant i la direcció d'Olga Miracle. Moltes gràcies, sou fantàstics!!
I no podia faltar el cor de nens i nenes Sons de Badalona i @orfeobadaloni que tant entusiastes han omplert la "cantoria" de vida i diversió. Gràcies a la Marta Mateu, que els dirigeix, per tota la seva feina i col.laboració.
El concepte de vestuari ha estat també creat per mi en col.laboració i realització per part dels alumnes d'estilisme de Llotja en un procés també molt enriquidor. En quant al maquillatge i perruqueria hem comptat amb els alumnes de l'escola Cazcarra.
I la música, l'altra dimensió imprescindible i inseparable que ha sigut servida per la @ofilarmonicameduterrani, amb Paco Rodríguez a la direcció, que ha sonat magníficament. Bravo per la vostra feina i gràcies Paco per engegar aquest projecte amb el Teatre de Sarrià i per haver cregut en mi i donar-me l'oportunitat de debutar aquesta nova producció amb total llibertat i ajudar-me amb consells i la teva experiència. Hem fet un miracle de resultat...
Tampoc puc oblidar a l'estimat @alessiocoppola als assajos a piano i a l'orgue de la cantata del 2n acte.
Ara mateix cec que TOSCA és la millor òpera que em podia tocar dirigir. Per moment vital, per inquietuds pròpies... Una òpera que té molt més del què sembla, amb mil matisos i idees latents, que quan obres la partitura o el llibret descobreixes matisos nous. Amb un missatge i implicacions que avui en dia ens segueixen interpelant tant a la societat com, concretament, als artístes.
Tal i com fan els dos protagonistes d'aquesta òpera, l'art tracta de plantejar noves idees, visualitzar possibilitats, inspirar, posar miralls davant l'espectador i ajudar al món i la societat a ser crítics i també a imaginar futurs millors... No parlo de l'art i música banals, que és la majoria que ens envolta avui, sinó aquest art que ens fa mirar-nos, que ens interpel·la i ens toca, que tal vegada ens fa créixer en formar-ne part o ser-ne espectador... Per això com passa a TOSCA, l'art pot ser reprimit o apaivagat pel poder... No ho permetem! Que l'art segueixi sent mirall i refugi on tots ens podem mirar i decidir ser una versió millorada de nosaltres mateixos.
I finalment, he après que si treballem des del cor, amb coneixements i en equip, sense egos, buscant la màxima expansió del talent de tots, el resultat pot ser brutal. Per això he volgut que tothom es sentís còmode i partícep. Per mi cada petit detall compta, cada persona és important i l'èxit més gran era veure com cadascú es feia seu aquest projecte, que si bé modest, tant energètic, colpidor i expansiu... Al rebre missatges de satisfacció de tantes persones que han participat en aquest projecte em sentia feliç i realitzada d'haver pogut desplegar l'esperit colaboratiu i constructiu d'aquest art tant poderós que és l'òpera. Fins hi tot els nens del cor s'han entusiasmat, aficionat i busquen vídeos a youtube sobre òpera. Quin millor regal que rebre aquest feedback, oi?
Es diu que hi ha un moment a la vida que tot el què un ha après ho ha d'anar retornant. Ha sigut com abocar tot el què tenia dins. Estic exhausta però feliç.
Molta gent m'ha preguntat si ara faré això o allò... No sé on em portarà la vida... No vull deixar de cantar, estic més en forma que mai, però tenia un univers dins que necessitava sortir i ho he pogut fer. Seré feliç si em deixen anar traient el cap d'una manera o una altre. Com sempre, ho faré amb tot l'amor i respecte cap a l'òpera i les seves disciplines.
Gràcies de nou a tots i cadascú dels que heu compartit aquest viatge i que heu posat la vostra energia per fer-lo créixer dins l'escenari... I també agrair al públic que ha vingut tots aquests dies amb moltes cares conegudes.
Gràcies Puccini i gràcies a tots els creadors que ens obren el cor i la ment per visualitzar futurs millors.
Gràcies per fer MÀGIA!